You are currently browsing the tag archive for the ‘despedides’ tag.

Aquesta cançó és Recuérdame de La 5ª estación i Marc Anthony, l’he posat perquè jo abans pensava que era la típica que parlava d’un desamor, i l’altre dia vaig veure el video, i sincerament, em va donar molt que pensar.

És una parella que viu feliç en una casa, i de cop, un tornado els comença a destrossar la casa i a ella l’hi entra el pànic. El noi és qui l’ha de salvar i comença a córrer i se l’emporta. La casa se’ls hi cau damunt i ella comença a cridar i ell l’abraça tota l’estona perquè els vidres, mobles, etc. no l’arribin a tocar.

Pugen per les escales i ell la tanca en un lavabo i la fica a la banyera per tal de protegir-la, i surt corrents i li tanca la porta. Després, arrossega un armari que barri la porta per tal de que ella no pugui sortir fins que el tornado s’anés. Però, quan posa l’armari, el vent se l’emporta…

Aleshores es veu a la noia com, dins del lavabo, dona cops a la porta com una boja per poder sortir.

Al cap de unes hores, ella aconsegueix sortir i veu al noi, mort. I de sobte, hi ha un flashback en què es pot veure com, ella, unes hores abansdel accident, surt del lavabo amb un test d’embaràs. Al seu costat hi ha una televisió, però ella no hi presta atenció perquè està massa pensativa en el que acabava de descobrir, i a la pantalla hi deia “Alerta de tornado extremo

I representa que la cançó li canta el noi mort a la seva estimada, perquè sempre el recordi, tot i que no pot estar amb ella.

Aquí deixo la lletra:

Recuérdame cuando duermes y adivino lo que sueñas
cuando lejos de nuestra cama sea en mí en quien piensas.
Recuérdame.

Recuérdame cuando parta y no regrese a nuestra casa
cuando el frío y la tristeza se funden y te abrazan.
Recuérdame.

Recuérdame cuando mires a los ojos del pasado
cuando ya no amanezca en tus brazos
Y que seas invisible para mí, para mí.

Recuérdame amándote
mirándote a los ojos
atándome a tu vida
recuérdame
amándote
esperándote tranquila
sin rencores sin medida
recuérdame, recuérdame
que mi alma fue tatuada en tu piel.

Recuérdame cuando sientas que tu alma está inquieta.
Si el deseo y tu amor no me calientan.
Recuérdame

Recuérdame
cuando mires a los ojos del pasado
cuando ya no amanezca en tus brazos
y que seas invisible para mi, para mi.

Recuérdame amándote
mirándote a los ojos
atándome a tu vida
recuérdame amándote
esperándome tranquila
sin rencores sin medidas
recuérdame, recuérdame
que mi alma está tatuada en tu piel.

Recuérdame amándote
mirándote a los ojos
atándome a tu vida
recuérdame
Recuérdame que mi alma fue tatuada en tu piel.

 

P.D: Gent, comenteu més, que molts mireu el blog però pocs són els que comenten!

Anuncis

sola

Parlar em condena, però pensar em fa lliure. Visc en un món de contraris, buscant respostes a les pitjors preguntes… les preguntes de l’ànima. I no sé per on començar… si t’explico el nostre principi o escric el meu final…

Avui ho sento, no et tinc. Els desitjos de la meva ment se’ls ha emportat el temps. Aquells somnis de petit, aquells riures al parc. Moments que se’n van, instants inoblidables…

Avui desperto i no et trobo, i parlará el meu cor. Deixaràs que les paraules trobin una raó. Li permetiràs al vent que canti la meva cançó. Regala’m el teu temps i et mostraré el meu dolor, si t’he explicat que a vegades m’he sentit condemnat. Perquè sento en cada lletra que la tristesa que vam ocultar. Quan mai ens mirem i sabem tot el demés. Quan sents que a vegades el teu orgull pot més.

Aquesta història és diferent, comença amb un final. Aquest món és tan diferent, i sense tu no podré comptar. S’ha agotaran els meus dies y no acaben de començar. S’han acabat les línies que un paper em pot donar. I seré rutinari, acostumbrat a lo normal. Però pensar em fa lliure y amb tu vull estar.

Sí, ara sé que he sigut un petit nen al somiar. Al pensar que sempre et quedaries al meu costat. Acompanyant-me en els meus fracasos, abrigant-me sempre que tenia fred, estan entre els teus braços. Esperant un silenci en una nit preciosa. Però m’he donat compte de que estava al meu món. Un món que només em va portar decepció. Somiar que sempre estariem junts?

Ara ho dic i sé que és absurd!

Ho sé, va ser un error meu, vaig voler buscar alguna cosa. I aquella cosa eres tu, perquè necessitaba un motiu.

Però aquesta vegada, tot arriba al seu final.

No ens enganyem més, es millor dir… creus tu que això és un final feliç?

Són promeses trencades que en la meva ment quedaran.

Són promeses trencades que un dia vaig voler agafar.

Són promeses trencades que jo sé que mai arribaran!

 

Annie Stewart