You are currently browsing the tag archive for the ‘despedides’ tag.

“Mi vida era como una noche sin luna antes de encontrarte, muy oscura, pero al menos había estrellas, puntos de luz y motivaciones y entonces tú cruzaste mi cielo como un meteoro, de pronto se encendió todo, todo estuvo lleno de brillantes y belleza. Cuando tú te fuiste, cuando el meteoro desapareció por el horizonte, todo se volvió negro, no había cambiado nada pero mis ojos habían quedado cegados por la luz. Ya no podía ver las estrellas y nada tenía sentido”

Bella

 

L’amor és irracional. Com més estimes a algú menys lògica té tot.

 

 

He anat a veure Luna Nueva de la saga de Crepúsculo, i us la recomano. Crec que està molt més bé feta que la primera, tot i que el segon llibre no es gaire entretingut, però la pel·lícula es genial.

Mientras me hablabas y yo te miraba,
se detuvo el tiempo en medio instante:
el amor me llamaba y yo le obedecía.
Mientras me susurrabas y yo te amaba,
se alzaron los sentimientos,
mandó tu voz,
el cielo se hizo visible en tus ojos,
y yo pronuncié el querer en tus labios.
Fue una mirada,
un frenesí de besos,
una lujuria de sentimientos.
Fue un instante sin fin,
sin tiempo para soñar.
Y entonces despertamos,
y todo se había ido.

 

 
Amor, la medicina dels humans.
O no.

bdream9

“Te sientas enfrente y ni te imaginas, que llevo por ti mi falda mas bonita, y al verte lanzar un bostezo al cristal
se inundan mis pupilas.

De pronto me miras, te miro y suspiras, yo cierro los ojos tu apartas la vista, apenas respiro me hago pequeñita y me pongo a temblar.

Y así pasan los días de lunes a viernes, como las golondrinas del poema de Bécquer, de estación a estación, de frente tu y yo va y viene el silencio.

De pronto me miras, te miro y suspiras, yo cierro los ojos tu apartas la vista, apenas respiro me hago pequeñita y me pongo a temblar.

Y entonces ocurre, despiertan mis labios, pronuncian tu nombre tartamudeando, supongo que piensas que chica mas tonta, y me quiero morir.”

Jueves

 

No he volgut fer la traducció, perquè crec que aquesta cançó es mereix que no la modifiqui ningú, ser tal i com és. He agafat només un tros, segurament l’haurà escolta molta gent, però, jo la recomano a les persones que encara no han tingut el plaer d’escoltar-la.

Per em recorda diferents coses, diferents situacions. A veure què us diu a vosaltres…

 

La memòria del cor elimina els mals records i magnifica els bons, i gràcies a aquest artifici, aconseguim superar el passat. Si no vols repetir-lo, estudia’l. Tindríem que usar el passat com a trampolí i no com a sofà, ja que és la única cosa morta, l’aroma de la qual, és dolça.

 

 

 

soledad (2)

Vaig passar el temps només pensant, pensant en tu. Cada dia sí, trobant-te a faltar, i totes aquelles coses que solíem fer.

Ei noi, que va passar, solíem ser només tu i jo. Vaig passar el temps només pensant, pensant en tu.

Troba’m a la meitat del camí, a la frontera, que es on vaig a esperar-te. Estaré pendent, nit i dia, porto el meu cor fins al límit, i aquí és on em quedo. No puc anar més lluny que aquí. Però et desitjo tant… ets el meu major desig.

 

Black Eyed Peas

 

 

Baby, that’s just me.

 

 

perdida

Per creure, per confiar-me, per seguir-te vaig sense direcció. Sé que el nostre camí avui es parteix en dos. Pel amor que no comparteixes, pel dolor al que no guardo rancúnia, ara sento que vaig arribar tard al teu cor.

Sento que mai t’he conegut… la cosa estranya és que torno a caure. Em fa mal estar sola, em fa mal amb tu, i perdre’t es perdre’m després.

Per tindre’t, per voler tindre’t, vaig deixar de costat tot el que sentia. Jo no sabia que el teu amor amagava la soledat. I encara que cridis, morena meva, des de aquesta platja no escolto la teva veu. No se qui ets, no se qui soc… no se qui soc.

Per callar, per no fallar-te, i no ensenyar de tu el pitjor. Per què em dius aquestes coses que em fan mal, per què menysprees el amor.

Res el és el que sols dir, jo tot t’ho vull explicar. Res ens espera després, només soledat.

Sento que mai t’he conegut… la cosa estranya és que torno a caure. Em fa mal estar sola, em fa mal amb tu, i perdre’t es perdre’m després.

 

Efecto Mariposa

 

 

 

 

 

Infinitament incomprensible.

y1pcry2c1OloVVzpBhj0uczsJN8117zhJUL8E3MMLLA86iU_28FHWeOjJgvdrEv-uoQNnpTYWnXRIQ

Si tu creus que pots ferir-me i fer-me plorar, i penses que pots fer-me mal amb mentires, diga’m per què. Ara tinc les meves raons per sentir-me així, dia rere dia, i a mesura que les nits passen.

Així que, si tu penses que el meu cor està trencat i potser mort, diga’m perquè. Tothom està sol com jo, dia rere dia, i a mesura que les nits passen.

No es pot ser i no ser alguna cosa al mateix temps, i baix el mateix concepte.

BSB

clo

Te’n vas perquè jo vull que te’n vagis. A l’hora que jo vulgui et paro. Jo sé el meu amor et fa falta, perquè t’agradi o no, ets meu.

Jo vull que te’n vagis pel món, i vull que coneguis molta gent. Jo vull que et besin uns altres llavis, perquè em comparis, avui, com sempre.

Si trobes un amor que t’entengui, i sentis que t’estima més que ningú, llavors jo donaré mitja volta, i m’aniré amb el sol, quan mori la tarda.

Te’n vas… perquè jo vull que te’n vagis.

 

 

 

 

Qui sap quan de temps hem d’esperar més…

 

 

 

 

 

 

amorLa jove va estar-se uns minuts contemplant l’anell, fins que al final el va agafar de la palma de Tanis i el va llançar al buit amb determinació. Ell va intentar va intentar protestar, fins i tot va fer un gest per aixecar-se, però la joia va desaparèixer en la nit.

– Suposu que és la resposta que em mereixo, no puc queixar-me.

Ella va clavar els seus ulls plens de serenitat i li va parlar amb aquests terminis:

– Quan et vaig donar aquest regal, Tanis, ho vaig fer guiada per l’amor insensat de un cor indisciplinat. Has fet bé en tornar-me-la ara, ara ho sé. Tenia que madurar, que apendre a valorar una emoció tan autèntica i complexa. Me he enfrontat a les flames i a la foscor, Tanis. He matat persones, inundat de llàgrimes el cadàver d’algú que vaig estimar molt. Vaig ser nucli d’una causa, em vaig enfrontar a responsabilitats que, tot i les advertencies de Flint, no vaig apreciar la veritat. Després de caure a la trampa de Kitiara vaig entendre, massa tard, com de fràgil era el meu amor. El inquebrantable sentiment que comparteixen Riverwind i Goldmoon va reconstruir la esperança al món, mentre que el nostre, més complex, a punt va estar de destruir-lo.

– Istar – va tratar d’intervenir Tanis, abrumat per la congoixa. Ella va tancar la seva mà en torn a la d’ell per convidar-lo al silenci.

– Deixa’m acabar –va murmurar-. T’estimu Tanis. T’estimo perque conec la batalla que lliuren dins teu la llum i les tenebres. Per això me he desfet de l’anell, pensant de que no és un cercle de fulles el que ens ha de conduir al bon camí. Potser arribarà el dia en que el nostre estimar ens serveixi per pensar en el futur de una relació perdurable, i quan això passi et donaré un altre i acceptaré el teu.

Margaret Weis  – Tracy Hickman

 

Demà serà un altre dia.

 

Moltíssimes felicitats pelux!!

Feliciteu-la sius plau 😉

 

 

 

 

 

 

1240159754916_f

Mai vaig pensar que arribaria. Mai vaig creure en aquest moment. Et cambia la vida, sense tindre res per seguir-la. Et cambia i no pensés en el que olvides…

I et despertes un bon dia, ho veus tot al rebés. Mires enrere veus el teu camí. El que van fer els teus peus…

[…]

Tants records parats, en fotos de carnet. En llàgrimes d’ahir, en tots els moments que al teu costat vaig esperar…

Que quan me’n vagi, que no caigui una llàgrima per tu. Que solament quedi l’amistat… tants somnis per recordar…

Que quan me’n vagi, i agafi el tren una vegada més, i ja no entri per la meva finestra, aquella dolça olor a tu…

Melocos & La 5ª Estación

 

 

I tornar a començar. I tornar a caminar. Deixar les penes enrere i tot el que una vegada es va arrivar a ser…

1214549038733_f5

Com podria ser la vida, com volguessis que fos. Estàs congelat, quan el teu cor no està obert. Estàs tan consumit amb el que puguis obtenir… Perds el teu temps amb el dolor i l’arrepentiment. Estàs trencat quan el teu cor no està obert.

Si solament pogués desfer el teu cor, si mai estiguessim separats…

Ara no té sentit donar-te la culpa. I tendries que saber que vaig patir igual. Si et perdo, el meu cor estarà trencat.

L’amor és un ocell que necessita volar. Deixa morir tot el dolor que tens a dintre. Estàs congelat, quan el teu cor no està obert.

Sí, podria desfer el teu cor.

Madonna

 

 

 

A vegades és millor deixar el passat enrere i pensar en lo que tens ara…