You are currently browsing the tag archive for the ‘amistat’ tag.

Naciste igual que todo el mundo, y ahora, te creerás mejor que nadie.
No sé porque la gente cambia cuando sube de “nivel”, por decirlo así. Se piensan que el mundo da vueltas al rededor de ellos. Se creen el centro de atención, menospreciando a la gente que le quiere, prefiriendo la fama o el reconocimiento pasajero y efímero. A esta gente, decirle que ella no ha cambiado, ni lo piensa hacer, porque yo misma no le dejaré, y yo,  a diferencia de ti, sí que le quiero como es ella.

Anuncis

Perdona per no haver-me adonat abans, per no haver-te preguntat. Ha sigut una decisió difícil, una confessió important. Passi el que passi, facis el que facis, no em perdràs mai, entens? Que abans de tot vas tu, i que tot i que no et puc negar que em fa mal, encara em faria més mal no veure’t feliç.

T’estimo.

 

Avui vull dedicar aquesta actualització a unes persones molt importants per a mi, perquè mai m’han deixat sola i sempre han estat al meu costat. La veritat és que ara no sé que faria sense vosaltres, sense els nostres dies a l’escola rient i parlant… De veritat, sou tant! Gràcies al movi ens hem anat coneixent i mireu ara… que seria jo sense el meu movi? Es que ho sou tot. Sou els meus millors amics, i amb diferència… m’encantaria seguir fent “reunions” d’aquestes ara que anirem per camins diferents… perquè se’m fa tant difícil pensar que no sereu dia a dia al meu costat… Però, que sapigueu que mai a la vida us oblidaré, perquè els riures, les bromes, les cagades que fem, les imitacions, les posades en comú per tirar el “gran mur”, els grans plans per alguns (t’estimo csb ÑÑ), les caigudes d’alguns personatges (asc i vor) i les grans guerres de menjar, (que per cert, són asqueroses xd)… són moments inolbidables.

Per tot això i per més coses…

Us estimo 

 

He tardado en darme cuenta de que me encantas, de que me siento la mejor persona del mundo cuando estoy junto a ti, de las noches de fiesta, las risas y cuando te cuento mis problemas. Esta duda me mata cada minuto que pasa, pero voy a decírtelo, tendré valor, porque no quiero dejarte escapar.

 

A vegades penses que ho trobaràs tu sola, perquè un somni és una cosa que fas sola. És fàcil sentir que no necessites ajuda. És més difícil caminar pel teu compte. Canviaràs per dins quan et donis compte que el món comença a viure i tot estigui bé, des de el principi fins el final. Quan tens una amiga al teu costat, que t’ajuda a trobar la bellesa de tot. Quan obris el teu cor i creguis en el do d’un amiga.

Algú que sap quan estàs perduda i espantada, allà a través dels mals moments. Algú amb qui puguis contar, algú a qui li importis. Fora de que sempre te’n vagis.

I quan l’esperança se’n vagi, destrossada fins el fons, et sentiràs sola. Quan no saps a quin camí anar. I s’ha de conduir-te.

Però no estàs sola. La tens a ella.

ATYAAABXEV75cKsJK1_vuMIFEYyldvGodeIv9257ARkbNbx1dRBWoE-zjTmkZalLwq1zqaiuVTKd5Hux8IU4i0FRZR0bAJtU9VCPPUF8l6GVi1isilJK0-rrdYXs1Q

 

 

sisterhoodlarge - copiaTres persones. És l’únic que necessito. Elles, les que omplen el meu cor. Simplement, ho són tot. Amistat? Jo no li posaria aquest nom. És alguna cosa més, una cosa que desconec. L’únic que sé és que ara mateix no se viure sense elles. M’ho han donat tot, tot el que tinc. Que seria sense elles? Qui sap, podria ser que no confiés en cap altra amistat, que em trobés sola en mig de tanta gent. O potser sí que hagués trobat altres persones que, d’alguna manera, em fessin sentir una petita part del que em fan sentir elles. Però, exactament com elles? Ningú. Són úniques, i ho saben.

Saben que sense elles res seria igual. Sempre estan quan les necessito, i quan no, també. Cada una amb les seves qualitats i els seus defectes. La espontaneïtat d’una, la innocència d’una altra i la fidelitat de la última, fa que tot al meu voltant sigui especial. Sóc feliç amb elles. Em sento afortunada de tindre-les sempre al meu costat.

Simplement, els hi he de donar les gràcies, per escoltar-me, per intentar entendre’m, per oferir-me un abraç, per consolar-me, per donar-me els millors consells…

Sabeu que tot allò que heu fet per mi, sempre que ho necessiteu, jo també ho faré. I… qui sap que serà de nosaltres l’any que ve, però… ja es veurà.

Solament dir-vos, que passi el que passi, sempre sereu les meves nenes, les meves millors amigues, TOT.

 

more than friends sisters - copia

La més bonica sens dubte ets tu. La més auténtica de totes, tú. Si tu m’abraces ja no existeix el dolor, si tu em parles jo entro en raó.

Solament mirant-me una vegada, guies els meus pasos allà on vaig. I és que el pilar de la meva vida, els teus ulls marrons, són la meva religió.

Cantaré, per una sola raó. Veure la llum que envolta el teu cor. Cantaré, al despertar la nostra cançó. Et diré que sempre seràs, l’anima del meu cor. Em basta la teva amistat.

Que no sóc fàcil, ho saps molt bé. Que m’has cosit les ales també. Que sense les teves mans no puc viure. Que amb la teva calma aconsegueixo seguir…

Tu la que em fas riure un cop més. Simplement dir, que t’estimo.

Jo et prometo que tot anirà bé, que ets l’àngel que guarda la fe. Que et tinc en tots els meus somnis…

Amaia Montero

 

 

Tothom té la seva ànima bessona.

HADAS_~1

Sempre he estat pensant com agraïr-te, per fer-me el regal més gran, més fort. Haver-me regalat tot el que tens. I és així, és així. Has perdut el teu temps per les meves ilusions, i vas cambiar plorar per lluitar en el meu nom, per buscar-me un lloc on fos valent… per ser feliç, amb mi mateix. Per tu lluitaré, per tot el que has apostat per mi. Per tot el teu temps i per tanta màgia em quedo amb tu. I per el teu calor, i per la teva carisma t’emporto amb mi. Sempre m’has demostrat que ets com un miracle. Ets tan especial que sempre sé que trobaré una abraçada amb tu. Has guanyat mil pulsos al que t’hagi retat. Si és així, és així.

Em quedo amb tu, per sempre més…

El canto del loco

 

Ja saps que ho ets tot, no?

 

P.D: La verdadera amistat, és aquella que et diu tot el que pensa que és bo per tu, encara que et senti malament. És com la sang, que acudeix a la ferida sense ser cridada. Els amics, són la familia que tu escolleixes. Una elecció important a la teva vida, imprescindible. 

Molta gent surt de la teva vida al llarg dels anys. Però solament, els de veritat, són els que es queden fins el final. Una amistad de veritat, és algú que et coneix tal i com ets, comprèn on has estat, t’acompanya en el teu éxit i en els teus fracasos, celebra les teves alegries, comparteix el teu dolor i MAI, et jutja per els teus errors. I si ho mirem més a fons, al final, no ens enrecordem tant de les paraules del postres enemics, sino dels silencis dels nostres amics.

Tots volem un amic, la pena és que no tothom el troba. I el que no sap la gent, és que la única manera de tenir un amic, és ser-lo.

 

Però jo, ja l’he trobat :]