blogEstimat desenganyat:

La vida ens ha portat fins aquí. Qui sap quan de temps portem ignorant-nos… l’únic que sé, és que fa molt que no sé de tu. A vegades et trobo a faltar. A vegades penso que estic millor sense tu. A vegades penso que potser la obsessió pot amb mi i li dono massa importància a aquestes coses… Però la cosa és que estàs allà i no et puc treure del cap.

El motiu? No ho sé. Me’l vas donar tu.

La espera, es podria dir, que em va desesperar. Quan et treuen la mel dels llavis és una cosa molt desagradable… així que vaig voler pressionar la situació, i… bueno.

Amb aquesta carta que t’he deixat al calaix, et vull demostrar que no sóc una titella. Que m’he cansat de tu. Que et busquis a algú altre amb qui poder jugar tant com vulguis. Que per fi he entès que puc viure sense tu i que d’alguna manera, també he madurat.

Et podria donar les gràcies, perquè si que, t’he de donar la raó,  en que mentres va durar va ser entretingut… però no ho faré. Saps per què? Doncs perquè ja no existeixes per mi.

Tot i això, et desitjo lo millor.

Demà ja no hi estaré, he fet les maletes.

Adéu,

per sempre

Anuncis